Aeroport de Girona- Costa Brava
És hora de parlar de l’aeroport de Girona-Costa Brava en una entrega més per la web i Twitter. Te designades les sigles LEGE/GRO i conta amb una sola pista de 2400m amb l’alineació 02/20, igual que la pista “creuada” de Barcelona-El Prat. És molt conegut pels aficionats i experts de la industria catalana i te una historia molt marcada pel turisme, anem a veure-ho.
La demarcació de Girona sempre ha tingut una robusta història de l’aviació. Ja des de 1913 van haver-hi vols a diferents aeròdroms de la zona. Al 1931 es va establir l’Aeronàutic Club Empordanés a Figueres i el 1932 es va formar l’Aeroclub de la Cerdanya, que va fixar la base a l’aeròdrom amb el mateix nom, actual LECD propietat de l’Aeroclub de Barcelona Sabadell.
Gràcies a aquesta activitat van aparèixer nombrosos aeròdroms d’aviació lleugera, que van arribar a ser fins a 7, i tot portava a pensar que la industria continuaria desenvolupant-se a la regió, però la guerra civil ho va parar tot en sec. Alguns van ser utilitzats amb fins militars però van ser greument malmesos pels bombardejos del bàndol insurrecte. Aquest és un mapa dels aeròdroms de la zona en l’actualitat, que en parlarem un altre dia.
De tots aquests aeròdroms només en va quedar un prop de Banyoles, malmès i insuficient per les necessitats de la demarcació, així que el 1957 la Diputació Provincial de Girona va començar les gestions per construir un aeroport amb cara i ulls a màxim 15 km de Girona ciutat. Els terrenys escollits van ser els situats entre Aiguaviva i Vilobí d’Onyar, a 10 km de Girona. El projecte inicial preveia una pista de 2200m de llarg per 45m d’ample.
Les obres es van projectar que es portarien a terme entre 1964 i 1967 i que tindrien un cost total de 328.500.000 pesetes, uns 94 milions d’Euros en l’actualitat. Durant la construcció s’aproven les servituds de l’aeroport i l’ampliació de 200 metres mes de pista fins els 2400 actuals. Des del principi quedava clar que és un aeroport pensat pel turisme, ja que segons el projecte inicial el primer any de funcionament ja haurien de trepitjar-lo 370000 turistes, més o menys el mateix numero que d’habitants a la zona en aquell moment. Anaven forts bastant forts diria jo.
Finalment l’aeroport es va inaugurar l’1 d’Abril de 1967 amb l’assistència d’unes 40000 persones, cosa que va col·lapsar els accessos al recinte. Com a curiositat, estava tot tant atapeït de gent que les autoritats van haver d’arribar en moto fins a la terminal. Va vindre un Convair 440 Metropolitan d’Iberia per demostrar la capacitat d’operació del nou aeroport. Aquest quedava obert al trànsit aeri nacional i internacional i reconegut com a aeroport de primera categoria administrativa.
L’aeroport de seguida es va convertit en un preferit dels veïns, que l’anaven a visitar sovint. Fins i tot l’any 1969 els Reis Mags van arribar en avioneta a l’aeroport per començar la rua pels pobles del voltant i Girona ciutat.Al principi tenia una curiosa operativa que només rebia vols d’arribada però no operava vols de sortida, però això va canviar a principis dels 70 quan van començar a operar vols xàrter de diferents companyies.
Durant els 70 el trànsit creixerà ràpidament arribant al milió de passatgers l’any 1972. Per aquest motiu durant la mateixa dècada dels 70 es duen a terme diverses ampliacions a la terminal i fins i tot el 1975 s’ha de tancar al trànsit durant uns mesos per que la plataforma d’estacionament ha quedat tant petita que cal refer-la completament. L’aeroport creixia tant ràpid que Iberia va decidir batejar el seu primer Douglas DC-10 com a “Costa Brava” i el va portar a l’aeroport directament des de California, en un acte amb la presència de Salvador Dalí.
Durant els anys 80, per culpa de la crisi del petroli el trànsit va caure bastant. Les rutes regulars que hi havia van anar redirigint-se cap a Barcelona i l’aeroport va començar a sobreviure dels vols xàrter turístics altre cop. El trànsit variava molt entre l’estiu i l’hivern, molt com ara. Van haver-hi diversos intents de companyies estrangeres d’establir vols regulars, però sense massa éxit. Sovint se’l comparava amb el de Reus per afavorir la descongestió de l’aeroport del Prat.
La dècada dels 90 va estar fortament marcada per els Jocs Olimpics del 1992 a Barcelona i per la crescuda continuada del trànsit de xàrters turístics. Fins i tot hi van arribar regularment jets intercontinentals des d’arreu del mon i van començar els xàrters VIP a raó de la inauguració del circuit de Montmeló i la celebració dels Grans Premis de Formula 1 i del mundial de motociclisme a partir de l’any 1991. També s’hi va establir per primera vegada una escola de pilots.
Cal destacar que l’any 1999 va haver-hi l’únic accident greu que hi ha hagut a l’aeroport de Girona, el del vol 226A de Britannia Airways. El mal temps, la fallada de les llums de pista i un intent de maniobra de “motor i al aire” feta massa tard van acabar en un contacte molt dur del Boeing 757 de Britannia amb la pista que va acabar trencant diversos sistemes de l’avió i provocant una sortida de pista per acabar estrellant-se en un camp proper a l’aeroport. Les conseqüències van ser 2 ferits greus i 42 lleus, tot i que un d’aquests lleus va acabar morint als 5 dies de ferides internes.
L’entrada al segle XXI va portar el naixement de les companyies baix cost i això va resultar en una revolució per Girona. Al 2003 Ryanair hi va establir una base i van començar els vols regulars altre cop des de Girona a diverses destinacions europees. Això va crear un efecte crida a altres companyies baix cost i tour operadors, que es va traduir en un boom de passatgers.
Durant tota a dècada dels 00 els trànsit va créixer fins als 5 milions de viatgers al 2008 però a partir d’allà els números es van estancar i es van estabilitzar en 1 milió de passatgers anuals fins al 2019, i aquests passatgers eren molt estacionals gracies als touroperadors i xàrters de la campanya d’estiu. Ara per el Covid està lògicament tot molt parat, Ryanair ha tancat la base no sense polèmica i l’aeroport torna a sobreviure de xàrters puntuals i vols VIP. De fet el trànsit va baixar tant que l’aeroport va aprofitar per re-asfaltar la pista i carrers de rodatge.
També vull destacar el paper de l’aeroport de Girona en esdeveniments com el Gran Premi de Formula 1, la Red Bull Air Race o la Festa al Cel, o quan actua com a base dels mitjans aeris oficials com Mossos, Bombers o fins i tot l’Exèrcit de l’Aire quan les coses van més maldades. És un aeroport perfecte per aquestes funcions i aquest any ho hem vist clarament amb els xàrters VIP de la Formula 1.
Vull també parlar de la importància que té aquest aeroport per les escoles de vol i per la indústria local. És molt comú veure vols de càrrega de volums considerables sortint d’aquest aeroport, fins i tot la companyia Flightline hi té avions basats. També veiem gairebé cada dia avions d’escoles que venen des de Sabadell, Reus, Lleida i fins i tot França anant-hi a practicar, esperonats per les fantàstiques condicions de les instal·lacions i per la professionalitat i amabilitat que caracteritza els controladors de la torre de Girona.
Per acabar, només vull desitjar la màxima sort possible per els treballadors i direcció de l’aeroport. Cada cop que hi he anat m’han tractat de meravella i espero que d’aquí poc hi tornin els vols regulars i la afluència de passatgers pugi fins a nivells normals altre cop. Espero que us hagi agradat l’article i si us plau no dubteu en compartir-lo i comentar que us ha semblat. Gracies!
Fonts:
https://www.aena.es/es/girona-costa-brava/conocenos/historia.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Aeropuerto_de_Gerona
https://www.lavanguardia.com/local/girona/20170401/421337156030/50-anos-vuelos-girona.html
https://www.raco.cat/80625-Text%20de%20l’article-105216-1-10-20080221.pdf