L’Aeroport de Lleida-Alguaire (LEDA/ILD)

Anem a per un fil més sobre la infraestructura aeroportuària de Catalunya. Avui toca l’aeroport de Lleida- Alguaire (ILD-LEDA).

Situat al terme municipal d’Alguaire dona servei a la província de Lleida i te categoria d’aeroport regional, és a dir, pot rebre vols comercials des de tot l’àmbit europeu com igual ho poden fer els aeroports de Reus o Girona per exemple.

Va ser construït per la Generalitat de Catalunya i està operat per un ens mixt públic- privat conegut com a Aeroports de Catalunya. És el primer projecte d’aquestes característiques impulsat per la Generalitat i la idea es que serveixi per diversificar l’economia local i s’utilitzi com a hub logístic.

La idea inicial que tenia la Generalitat era de reformar i ampliar l’aeròdrom d’Alfés (que te material històric suficient com per fer un fil a part), però diversos grups ecologistes i de veïns de la zona s’hi van oposar i van obligar al govern a escollir un altre indret per construir-ne un de nou.

Un cop escollit l’indret d’Alguaire es va projectar una pista de 2500m i una plataforma que pogués acceptar els avions de passatgers de mitja distància més comuns com l’Airbus A320 i el Boing 737, juntament amb avions de caràcter més regional com Mitsubishi CRJ-900 o ATR-72 .

Es va fer un estudi de mercat que preveia (per mi molt optimistament) un trànsit de 400.000 passatgers l’any contant el trànsit local i els turistes de l’esqui i esports de muntanya i un moviment de 6000 tones anuals de mercaderies. El 13 de juliol del 2007 es van adjudicar les obres amb un pressupost per la primera fase de 29.4 milions d’euros amb el càlcul que la infraestructura final costaria entre 90 i 120 milions

La primera fase de construcció es destinava a edificar la pista 31/13 actual, de 2500m de llargada per 45 d’ample i la plataforma d’estacionament, amb espai per 4 avions de tipus ATR-72 més dos espais per Airbus A321. També s’hi afegien 5 espais per aviació general i els carrers de rodatge

La segona fase era la infraestructura del costat aire necessària per l’operació de l’aeroport, com l’inici de la terminal, central elèctrica, caserna de bombers, sistema de combustible per l’aviació i els emissors de ràdio i radio-ajudes a l’aproximació i les llums d’abalisament.

La tercera fase va acabar amb la construcció de la infraestructura construint la terminal definitiva i la torre de control de 41 metres integrada en el mateix edifici. Sempre m’ha agradat molt aquesta terminal, el disseny que s’integra amb l’entorn em sembla exquisit.

Un cop acabada la construcció es van dur a terme vols de calibratge de sistemes i de prova de la infraestructura i finalment el 5 de febrer de 2010 Vueling fa ver el vol inaugural entre Barcelona i Lleida

Durant un any, fins a mitjans de 2011, varies companyies, entre elles Vueling i Ryanair, es van interessar i van fer proves pilot amb vols a Paris, Palma de Mallorca, Frankfurt, Milà o Madrid, entre d’altres. Però l’esclat de la crisi va retallar la majoria d’aquests vols, només deixant vols estacionals d’estiu a Menorca i Eivissa i el vol regular a Palma de Mallorca.

Davant la situació preocupant, la Generalitat va crear una taula Estratègica d’impuls de l’aeroport i va fer reformes per poder operar vols fora de la zona Schengen. Així, es van aconseguir algunes rutes estacionals a l’hivern al Regne Unit per al turisme d’esquí i fins i tot la companyia israeliana va establir un vol regular durant un temps.

A partir d’aquí, l’aeroport va mantenir uns 30000 passatgers l’any, molt per sota dels 400.000 calculats abans de la seva construcció, i per això l’any 2014 l’aeroport es va obrir a nous sectors, i la iniciativa sembla que va funcionar. Poc a poc s’hi van anar instal·lant empreses del sector, una de les addicions més importants va ser l’empresa Aeronpark, que ofereix serveis d’emmagatzematge i desballestament d’aeronaus de totes mides. Això va provocar la construcció d’hangars i l’ampliació de la plataforma d’aparcament per augmentar la capacitat fins a poder emmagatzemar 15 avions de tipus A320.

També s’hi han instal·lat diverses escoles, tant de pilots com de mecànics. A destacar la Baltic Aviation School, una de les escoles de pilots més grans d’Europa, que han trobat a Lleida una base que els hi permet volar amb bon temps molts més dies que les seves bases del nord d’Europa. Anar a buscar el bon temps a Lleida em sembla una mica graciós, que voleu que us digui. Altres escoles de Catalunya com CESDA, EAS o la Barcelona Flight School (Aeroclub de Barcelona- Sabadell) van molt sovint a LEDA a per practicar. També val la pena mencionar l’Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú que hi ha instal·lat una escola de formació de mecànics d’aviació. Algunes companyies aèries com Volotea o Vueling també hi van a practicar.

Ara amb la crisi del coronavirus aquestes activitats han sigut la principal activitat de l’aeroport. Hi ha arribat avions de tot el mon per a ser emmagatzemats, inclosos avions tant grans com Boeings 747. El trànsit comercial, que havia crescut fins als 58000 passatgers al 2019, va caure fins a la meitat, però encara manté el vol regular cada divendres i diumenge a Palma de Mallorca i bastant sovint i operen vols d’aviació general, xàrters VIP i xàrters esportius per el Morabanc Andorra i els seus rivals de l’ACB.

Per anar acabant el fil, també vull mencionar els esforços que s’han fet per impulsar la aviació esportiva i la divulgació d’aquest sector tant preuat per molts de nosaltres. Em refereixo als esforços de la Lleida Air Challenge i per suposat de la Festa al Cel, que es va celebrar allà des del 2017 al 2019 i que estic segur que hi tornarà quan la situació sociosanitària ho permeti. Us deixo amb algunes fotos que vaig fer jo mateix allà l’any 2018. Gràcies per llegir-me!