Aeroport de La Seu d’Urgell (LEU/LESU)
Arrel del vol de prova d’un ATR de Canaryfly i del article del @Sr_JOF a la Vanguardia m’he decidit fer un post de la historia i futur de l’aeroport de La Seu d’Urgell (LESU)
Des de 1931 hi havia hagut interès per part dels empresaris andorrans per la construcció d’un enllaç aeri amb la resta de la península i Europa. Finalment va ser l’empresari Jaume Betriu i Tàpies, propietari de l’empresa d’electrodomèstics Taurus, qui va iniciar-ho.
La construcció es va dur a terme entre el 1975 i el 1982 i era una obra pionera a l’estat en quan que era una inversió privada per crear una infraestructura pública. L’aeròdrom estava acabat el 1980 però no va rebre tots els permisos fins el 1982.
El mateix 1982 el van utilitzar aeronaus militars per el transport de recursos i personal per socorrer als afectats dels potents aiguats que van afectar la zona. També van començar els vols comercials a Barcelona per part de la companyia Aviaco.
Fins al 1984 Aviaco (filial d’Iberia que finalment va ser integrada a la companyia mare l’any 1999) va estar intentant diferents relacions amb Barcelona, Palma i Madrid que mai van arribar a generar benefici.
Aquell mateix any, coincidint amb l’obertura del túnel del Cadí, van cessar les operacions comercials a l’aeroport i va quedar relegat a un aeròdrom per aviació general i esportiva per la falta d’inversió en seguretat.
Als anys 90 va tornar a haver-hi cert interès per revifar la infraestructura coincidint amb els jocs olímpics de Barcelona’92 i el fet que la Seu d’Urgell seria subseu d’aquests, però sense èxit. Govern andorrà i Generalitat reclamen la reobertura al govern espanyol
Finalment al 2004 es reprenen les negociacions entre els governs andorrà, espanyol i local. Es firma un acord que especifica que Andorra portaria l’explotació comercial i gestió de l’aeroport i Espanya aportaria els serveis públics i la navegació aèria.
Al pacte també s’establia que el nom de l’aeroport seria Andorra-Pirineus i que el govern espanyol es faria càrrec del 50% del cost mentre que l’altre 50% seria a càrrec d’Andorra, Generalitat i les autoritats locals.
Al 2005 un estudi del govern andorrà donava fins a 41000 passatgers anuals amb diferents destins domèstics i a Europa com Madrid, València, Ginebra o Londres. Al 2007 l’institut català del sòl compra el 85% dels terrenys a la família Betriu per uns 8M €
Al 2009 es van iniciar les obres com a tal i finalment el 4 de Juny de 2010 es va reobrir l’aeroport al trànsit d’aviació general i d’emergències. L’aeroport va tindre bastant èxit amb l’aviació privada però encara mancava en interès de l’aviació comercial.
Al 2015 s’acaben les obres de condicionament de la pista i la plataforma i es rep l’autorització per iniciar vols comercials, tot i que encara no hi han plans concrets de cap companyia. També es firma un nou conveni entre la Generalitat i el govern Andorrà.
A partir de llavors és quan comencen a aparèixer diferents pretendents a iniciar els vols comercials com Air Andorra, Andorra Airlines o TSA. S’esperava que al 2018 comencessin els vols a Madrid, Palma, Marsella, Paris i Oporto i es fan proves amb un ATR-72 de Swiftair
Però els vols no comencen mai. Diferents problemes legals i de finançament de les companyies implicades i l’aparició del Covid-19 a principis del 2020 van frenar el progrés que s’estava fent i ho van deixar tot a l’aire. Però tot i això la inversió va continuar.
Calculada en uns 350000€ l’any a mitges entre Generalitat i govern Andorrà va permetre implantar per fi una aproximació instrumental al camp per quan hi hagués mala visibilitat al camp, un dels punts febles de l’aeroport.
L’aproximació instrumental establerta es una RNP o PBN, basada en la tecnologia GPS i en requeriments de precisió altíssims tant per part de l’instrumentació de l’aeronau com per part dels pilots, però completament normal en el mon de l’aviació comercial actual.
Va ser un gran esforç entre Enaire, Senasa i el propi aeroport, però permet molta més seguretat en condicions de baixa visibilitat. A més, ja es va dissenyar per tindre un marge de seguretat molt alt, per no comprometre les aeronaus en cas de “go-around”. Fixeu-vos en els mínims de l’aproximació, altíssims!
I això ens porta a l’arribada del ATR-72-600 de Canaryfly del divendres passat. Sembla que la companyia te un contracte de “wet lease” (lloguer d’avió i tripulació) amb Andorra Airlines fins que aquesta tingui els permisos i flota propia per operar.
De moment no s’han concretat dates per l’inici de les operacions però sembla que volen obrir rutes a Madrid, Palma, Oporto i París. A veure com va la cosa. Personalment em faria gràcia tindre a casa un aeroport alpí al més pur estil Courchevel.
Per últim, aquest 2021 se suposa que ha d’obrir a l’aeroport la nova base dels GRAE dels Bombers de la Generalitat. Aquesta nova base permetrà tindre servei 365/24 d’helicòpter de rescat i metge permanent a l’Alt Pirineu, a part de reforçar la base estival de Tírvia.
Especificacions técniques
Pista 03/21 1267m per 28m a 802 metres d’alçada
Plataforma d’estacionament per a l’aviació i comercial regional, aviació general i esportiva
Àrea terminal (torre de control, hangars, edifici terminal, comunicacions, aparcaments).
Instal·lacions per al servei de salvament i extinció d’incendis CAT OACI 5
Subministrament de combustible.
Heliport.
També conta amb un equip NDB a 6 NM de l’aeroport.
L’avió més gran que ha operat mai a l’aeroport és un ATR72-600 de SwiftAir amb 78 places però podria arribar a operar un Airbus A220-100 amb 100 places.
Actualment opera de 0630 (0730 hivern) del matí a ocàs i sempre que la meteorologia ho permeti. Servei meteorològic i de salvament i combustible en horari d’operació.
ATC: AFIS (122.200) Aerodrome Flight Information Service. Dona la informació pertinent per la realització segura i eficaç d’un vol i inclou informació sobre transit potencialment perillós, però sense arribar a proporcionar separació efectiva.
També pot donar informació de la meteorologia, de l’aeròdrom o de possibles riscos, però no arriba a donar autoritzacions. És a mig camí entre un aeròdrom controlat i no controlat.
En un futur proper es vol millorar la il·luminació de la pista i habilitar la operació nocturna, mentre que es continuarà contactant amb companyies aeries per establir rutes amb l’estat i amb capitals europees.
Companyies amb base a la Seu: Helitrans Pyrinees (foto) TSA (aerotaxi), PFC (manteniment) i Pipistrel (comercialització aeronaus) , a més d’escoles de vol.
Enllaços de referència
https://es.wikipedia.org/wiki/Aeropuerto_de_Andorra-La_Seu