Història de l’Aeroport de Sabadell (QSA/LELL) Part 2
Després de l’èxit del fil sobre l’aeroport de Sabadell (QSA/LELL) i veient l’entusiasme amb que m’heu demanat un fil sobre la història d’aquest, aquí el teniu! Realment té un passat apassionant. Comencem:
A principis del segle XX la societat catalana estava meravellada per l’arribada dels primers avions a Barcelona l’any 1910. Molts alcaldes de Catalunya demanen estudis de viabilitat d’un aeroport als seus municipis
Arrel d’un aterratge d’emergència l’any 1919 a la part alta de la ciutat de Sabadell (Creu Alta) per part de l’aviador català Manel Colomer comença la historia de l’aeroport de Sabadell. Per agrair la rebuda de la població durant l’incident va fer una petita mostra aèria en un camp improvisat al sud de la ciutat en els terrenys de Can Diviu, on avui en dia encara hi ha l’aeroport.
Aquest fet va encendre els ànims de la població de la ciutat, que va decidir construir entre el 1925 i 1927, un petit aeròdrom al nord de la ciutat, a Ca n’Oriac, amb un hangar per un biplà i diferents planadors. Al 1931 s’hi va fer el primer festival aeri.
Tots aquests esdeveniments van portar a la formació de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès i a emprendre la idea de la construcció d’un aeròdrom més gran a Can Daviu. El 1932, el llavors alcalde, Salvador Ribé, s’interessa pel projecte impulsat pel president de l’aeroclub Antonio Campmajó i ofereix al Ministeri de Guerra els terrenys ja esmentats de Can Daviu i entre 1933 i 1934 el cos d’Enginyers de l’exercit construeix el camp d’aviació.
L’aeròdrom va ser inaugurat l’1 d’agost de 1934 per l’ús mixt militar i civil. Poc després hi van començar les exhibicions i vols de l’aeroclub fins que va començar la guerra l’any 1936. Llavors s’hi van instal·lar els hangars de l’Aeronàutica Naval, en els quals s’hi va acabar de construir 230 Polikarpov I-15. També s’hi va construir un refugi antiaeri i un polvorí. En el període de postguerra s’hi van continuar revisant i reparant els mateixos avions fins als anys 50. Com a curiositat, el meu avi hi va treballar durant aquest període.
A principis dels 50 torna l’activitat civil al camp, amb la celebració del Festival Aeri Internacional i l’any 1953 neix l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell amb la fusió dels aeroclubs de Barcelona i Sabadell-Vallès. S’hi va establir l’escola de pilots i nombrosos avions van començar a anomenar Sabadell la seva base.
Amb la pujada de l’activitat aeronàutica gracies a aquest fet, l’any 1954 el Ministerio del Aire assumeix la gestió de l’aeròdrom amb la finalitat de crear una base militar i hi construeix dos hangars, un taller, dipòsits de combustible, allotjaments i un edifici principal que seria la primera torre de control de l’aeròdrom. L’any 1958 va aterrar un DC-3 d’Iberia per avaluar si podia ser utilitzat en cas d’emergència.
La base aèria dura poc i durant la dècada dels 60 l’exercit abandona l’aeròdrom. Entre 1963 i 1964 s’estableixen les servituds aèries de l’aeroport arrel d’un conflicte d’interessos entre els veïns de la zona que volen aprofitar els terrenys adjacents a l’aeroport per edificar i es suprimeix la pista principal 15/33 de 1150m per deixar la secundaria 12/30 de 990m com a única. De mentre l’aeroclub continuava creixent i organitzant, concursos i exhibicions aèries, entre els quals hi havia el 1r i 2n Campionat Nacional d’Acrobàcia.
L’any 1970 es va construir la pista precursora de l’actual la 13/31 de 900m de llarg per 20m d’ample. En mig de la polèmica amb els veïns de la zona l’activitat aeronàutica cada vegada creixia més amb l’establiment al camp d’avions i helicòpters contra incendis i de trasllat sanitàri entre d’altres, a la vegada que l’ACBS es continuava expandint.
Durant els anys 70 Sabadell va ser escenari de vols històrics dels socis de l’aeroclub, que emprenien vols d’elevada dificultat per a donar a conèixer l’entitat per tot Europa, com per exemple un Sabadell-Bali (Indonesia), un Sabadell-Rovaniemi (Finlandia) o Sabadell- Oklahoma (EUA).
L’any 1977 es va construir una nova torre de control (ara propietat de l’ACBS) i el 1978 es va eixamplar i asfaltar la pista 13/31. L’any 1979 es va obrir al transit comercial nacional i internacional per avions lleugers i amb condicions de vol visual. El 1984 es van asfaltar les pistes de taxi i la plataforma i es va tancar tot el perímetre amb una tanca. L’aeroport començava a agafar la forma actual.
Entre els anys 90 i principis dels 2000 les operacions van continuar creixent i s’hi van establir els mitjans aeris de la Generalitat com els recent formats GRAE dels Bombers o els Mossos. El camp cada cop tenia més pes institucional i més operacions,
També van aparèixer nombroses escoles de vol , entre elles la infame Top Fly que a l’inici va ser una enorme injecció de capital, feina i trànsit i va arribar a ser l’escola d’aviació més gran d’Europa però finalment va haver de tancar estrepitosament al 2011.
I tot això ens porta ja a l’actualitat, que com ja vaig explicar al fil anterior, l’aeroport de Sabadell és una peça clau per els serveis bàsics de la Generalitat i per cents d’estudiants i treballadors del sector aeronàutic català. Espero que us hagi agradat el fil i que us sentiu una mica més informats.
Enllaços d’interès
http://www.aena.es/ca/aeroport-sabadell/historia.html
https://eldiadesabadell.cat/index.php/2019/10/21/6982/
http://www.sabadell-aviacio-historia.com/index.htm
https://aeroclub.es/ca/aeroclub/historia/
http://www.favsq.org/aeroport/historia/historia_aeroport.pdf